Temporada d'exposicions del MACBA 2008-2009

El Programa d’Exposicions i Activitats 2008-09 del MACBA reflecteix que es tracta d’un any de transició al museu degut al canvi de direcció de Bartomeu Marí en substitució de Manuel Borja-Villel.
La temporada s’inicia amb tres exposicions monogràfiques que signifiquen l’evolució de la producció d’artistes altament rellevants entre els anys seixanta i els anys vuitanta i noranta: l’artista català Joan Rabascall ens oferirà una mostra dels seus treballs realitzats entre el 1961 i el 1982, on reflexiona, des del llenguatge del collage i del muntatge fotogràfic, sobre el poder dels mitjans de comunicació i ofereix una versió perversa i àcida del que podem considerar el pop europeu, situat entre l’Independent Group anglès i els Nouveaux Réalistes a França. Thomas Bayrle, d’una generació similar al primer, s’inicia igualment en un llenguatge pop però rebutja la fascinació pel producte industrial i el consum per centrar-se en qüestions d’individuació enfront del que està massificat. La retrospectiva dedicada a Cildo Meireles fa palès l’interès del museu per artistes essencials per entendre la creació contemporània des de l’Amèrica del Sud.
La presentació de les noves adquisicions de la Col·lecció MACBA, que tindrà lloc del maig al setembre, suposarà un impuls considerable que reforça el nucli essencial de la Col·lecció, situat en les ruptures de paradigma artístic, cultural i polític dels anys seixanta i setanta per apropar-la considerablement al nostre temps, el final del segle XX i el principi del segle XXI.
Finalment, l’exposició Mal d’escriptura, que serà presentada al Centre d’Estudis i Documentació i Estudis, reflecteix un tipus nou de material utilitzat per artistes d’avui: la ficció i la narració en format literari i la lectura com a forma de relació. Fonamentalment, el 2009 significarà també el foment del Centre d’Estudis i Documentació com a instrument per a la recerca, el coneixement, la formació especialitzada i la reescriptura de la història des de la perspectiva crítica que ens imposa el present. En aquest sentit, la constitució d’un patrimoni documental propi i en xarxa que posi el museu en relació amb un àmbit propi d’intercanvi cultural que és l’arc Mediterrani, des dels Balcans fins al nord d’Àfrica, amb una atenció especial a l’Orient Mitjà, és una de les àrees d’interès.