És una textura natural. És aspra.
dilluns, 16 de març del 2009
dilluns, 16 de febrer del 2009
divendres, 6 de febrer del 2009
Temporada d'exposicions del MACBA 2008-2009
El Programa d’Exposicions i Activitats 2008-09 del MACBA reflecteix que es tracta d’un any de transició al museu degut al canvi de direcció de Bartomeu Marí en substitució de Manuel Borja-Villel.
La temporada s’inicia amb tres exposicions monogràfiques que signifiquen l’evolució de la producció d’artistes altament rellevants entre els anys seixanta i els anys vuitanta i noranta: l’artista català Joan Rabascall ens oferirà una mostra dels seus treballs realitzats entre el 1961 i el 1982, on reflexiona, des del llenguatge del collage i del muntatge fotogràfic, sobre el poder dels mitjans de comunicació i ofereix una versió perversa i àcida del que podem considerar el pop europeu, situat entre l’Independent Group anglès i els Nouveaux Réalistes a França. Thomas Bayrle, d’una generació similar al primer, s’inicia igualment en un llenguatge pop però rebutja la fascinació pel producte industrial i el consum per centrar-se en qüestions d’individuació enfront del que està massificat. La retrospectiva dedicada a Cildo Meireles fa palès l’interès del museu per artistes essencials per entendre la creació contemporània des de l’Amèrica del Sud.
La presentació de les noves adquisicions de la Col·lecció MACBA, que tindrà lloc del maig al setembre, suposarà un impuls considerable que reforça el nucli essencial de la Col·lecció, situat en les ruptures de paradigma artístic, cultural i polític dels anys seixanta i setanta per apropar-la considerablement al nostre temps, el final del segle XX i el principi del segle XXI.
Finalment, l’exposició Mal d’escriptura, que serà presentada al Centre d’Estudis i Documentació i Estudis, reflecteix un tipus nou de material utilitzat per artistes d’avui: la ficció i la narració en format literari i la lectura com a forma de relació. Fonamentalment, el 2009 significarà també el foment del Centre d’Estudis i Documentació com a instrument per a la recerca, el coneixement, la formació especialitzada i la reescriptura de la història des de la perspectiva crítica que ens imposa el present. En aquest sentit, la constitució d’un patrimoni documental propi i en xarxa que posi el museu en relació amb un àmbit propi d’intercanvi cultural que és l’arc Mediterrani, des dels Balcans fins al nord d’Àfrica, amb una atenció especial a l’Orient Mitjà, és una de les àrees d’interès.
La temporada s’inicia amb tres exposicions monogràfiques que signifiquen l’evolució de la producció d’artistes altament rellevants entre els anys seixanta i els anys vuitanta i noranta: l’artista català Joan Rabascall ens oferirà una mostra dels seus treballs realitzats entre el 1961 i el 1982, on reflexiona, des del llenguatge del collage i del muntatge fotogràfic, sobre el poder dels mitjans de comunicació i ofereix una versió perversa i àcida del que podem considerar el pop europeu, situat entre l’Independent Group anglès i els Nouveaux Réalistes a França. Thomas Bayrle, d’una generació similar al primer, s’inicia igualment en un llenguatge pop però rebutja la fascinació pel producte industrial i el consum per centrar-se en qüestions d’individuació enfront del que està massificat. La retrospectiva dedicada a Cildo Meireles fa palès l’interès del museu per artistes essencials per entendre la creació contemporània des de l’Amèrica del Sud.
La presentació de les noves adquisicions de la Col·lecció MACBA, que tindrà lloc del maig al setembre, suposarà un impuls considerable que reforça el nucli essencial de la Col·lecció, situat en les ruptures de paradigma artístic, cultural i polític dels anys seixanta i setanta per apropar-la considerablement al nostre temps, el final del segle XX i el principi del segle XXI.
Finalment, l’exposició Mal d’escriptura, que serà presentada al Centre d’Estudis i Documentació i Estudis, reflecteix un tipus nou de material utilitzat per artistes d’avui: la ficció i la narració en format literari i la lectura com a forma de relació. Fonamentalment, el 2009 significarà també el foment del Centre d’Estudis i Documentació com a instrument per a la recerca, el coneixement, la formació especialitzada i la reescriptura de la història des de la perspectiva crítica que ens imposa el present. En aquest sentit, la constitució d’un patrimoni documental propi i en xarxa que posi el museu en relació amb un àmbit propi d’intercanvi cultural que és l’arc Mediterrani, des dels Balcans fins al nord d’Àfrica, amb una atenció especial a l’Orient Mitjà, és una de les àrees d’interès.
Les "Xilografies gironines" de Joan Amades, revisades i actualitzades a la Valvi
Aquest 2009 ha estat declarat per la Generalitat de Catalunya com l'any Joan Amades, per commemorar el cinquantè aniversari de la mort d'aquest folklorista. I a Girona, la Fundació Valvi s'ha volgut sumar a la celebració amb una doble proposta: per una part, reeditar les Xilografies gironines que es van editar entre 1947 i 1948 amb Josep M. Gironella; i per l'altra, actualitzar aquest art encarregant a deu artistes una versió contemporània de les estampes clàssiques. De tot el projecte, a partir de dijous se n'organitza una mostra a la mateixa fundació.Pel que fa a la reedició de les Xilografies gironines, s'inclourà a partir d'ara a la Biblioteca Valvi, una col·lecció que té com a objectiu reeditar amb cura els clàssics gironins i difondre'ls dins la cultura contemporània. Aquesta nova versió, que respecta el format en dos volums de l'original, s'ha fet en facsímil a la impremta Palahí i sota la coordinació editorial de CCG Edicions. L'obra recull fins a 1.700 estampes de la imatgeria popular, que comprèn sants, romanços o jocs, gravats a la fusta de les matrius dels segles XVIII i XIX que avui es conserven al Museu d'Art de Girona. Joan Amades i Josep M. Gironella van engrescar-se a finals dels anys 40 a recuperar aquelles peces oblidades a la impremta de can Carreras, i des d'avui es podran tornar a gaudir a partir del facsímil editat per la Fundació Valvi. Però a banda de divulgar el patrimoni artístic vinculat als inicis de la impremta, l'entitat també ha volgut revisar aquesta iconografia. Per tal d'aconseguir-ho, s'ha encarregat a deu artistes vinculats a les comarques gironines que actualitzessin algunes d'aquelles xilografies. Els escollits han estat Quim Corominas, Ignasi Esteve, Quico Estivill, Valery Florkin, Jordi Gispert, Mercè Huerta, Jordi Martoranno, Kim Perevalsky, Josep Perpinyà i Miquel Plana. De les seves obres, n'ha sorgit una caixa amb què conforma les Deu noves xilografies gironines. S'ha fet un tiratge de 75 exemplars al taller del gravador Sebi Subirós, signats i numerats per cada artista. Aquesta capsa acompanyarà els primers 75 exemplars del tiratge de 500 exemplars de les Xilografies gironines. I a partir de dijous, tot aquest material es podrà veure a la Fundació Valvi. La presentació d'aquesta reedició serà a les vuit de la tarda, i comptarà amb la presència entre d'altres del mateix Sebi Subirós.
dissabte, 3 de gener del 2009
Composicions basades en un polígon
La forma poligonal més tensa i que més ajuda a dirigir la mirada és el triangle.
Composicions basades en la corba
Segons el tipus de corba, oberta o tancada, simple o complexa, com l'espiral, transmeten sensacions basades en el moviment, l'acolliment i la tendresa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
